Els llibres d'esposalles de la Catedral de Barcelona

Els llibres d'esposalles són un feix de llibres, tot passant per 500 anys i fins als primers anys del segle XX, on s'enregistraven les dades dels noms i cognoms de la parella que es casava i dels pares d'aquests, el seu origen, els oficis i el preu que pagàven per casar-se.


Aquesta era la raó de mantenir el llibre d'esposalles, mantenir un registre del preu que els nuvis pagàven per al manteniment de la Catedral de Barcelona (només matrimonis de la seva Diòcesi).


El Papa Benet XIII, el Papa Luna, visità Barcelona i ordenà que les parròquies cobressin aquest impost als nous matrimonis i així realitzar el manteniment de la Catedral. L'impost podia ser 12 lliures per un noble, 4 sous per un cisteller (60 vegades menys que el noble) i res pels més pobres. 
Tot pujant pel carrer del Bisbe fregant pels murs de la Catedral de Barcelona, entrem a mà esquerra per la porta del claustre. Només entrar ens dirigim cap a la capella de Santa Llúcia, tot girant cap a l'esquerra i on trobarem només entrar un ascensor i un porter automàtic. Piquem a "Arxivum" i la noia responsable de l'arxiu ens demanarà què volem. - Vinc a l'arxiu.- podem dir.

Ens obrirà la posta de l'ascensor i pujarem a la primera planta, als terrats del claustre, on podem visualitzar les campanes de la capella de Sta. Llúcia, els esgrafiats de la casa dels canonges, l'agulla de Sta. Eulària o el mateix claustre.

Una vegada a dalt, tombem a l'esquerra i ens dirigim a la porta d'entrada de l'arxiu. 

Només entrar per la segona porta, caldrà que signem el llibre de visita que trobarem a l'esquerra i agafarem una butlleta que farem servir per a demanar els volums que volem consultar.

Consultarem amb la responsable de la sala, la ubicació dels llibres de índex dels llibres d'esposalles (actualment són fotocopiats) i iniciarem la nostra cerca.

Cal tenir especial cura amb els llibres que ens portaran i tenir en compte sempre els següents aspectes:

• No tocar les el centre de les pàgines amb els dits ni tampoc la tinta. Per passar els fulls millor fer servir un cartronet que ens deixaran amb cada volum (podem portar-nos de casa algun cartró per a fer el mateix també).

• No anotarem res als llibres.

• Si hem de pendre notes, mantindrem l'estri d'escriptura allunyat dels llibres i mai a la mà mentre manipulem els llibres.

• No forçarem a obrir els llibres i intentarem mantenir un angle de 45º, per a evitar el seu trencament.

Només podrem demanar cinc volums per dia (si no ha canviat la normativa) i farem servir la butlleta que hem escollit per a demanar el llibre que volem (segons la lectura del seu índex).

Quan no necessitem d'un llibre el deixarem sobre la nostra taula i abans de sortir de l'arxiu deixarem els cartronets, els llibres i la butlleta tot plegat sobre la nostra taula.

Baixarem de nou per l'ascenson i quan arribem a la part de la capella, polsarem el botó d'obertura i desbloqueig de les portes de l'ascensor per a sortir. En funció de l'hora la porta del claustre estarà tancada i caldrà sortir per pa porta de la capella de Sta. Llúcia, cap al carrer de Sta. Llúcia.

Podem estar a l'arxiu fins les 13:00.

Quant acabaré el meu arbre genealògic?

Sense cap mena de dubte es tracta d'una pregunta que resulta difícil de contestar, entre altres motius, degut a que un arbre genealògic és un treball que sempre es pot complimentar amb noves investigacions i que caldran dedicació de temps.

 
 És per això que caldria fer-se algunes preguntes addicionals:

• Sou emigrant de la vostra terra? En aquest cas, tenís accés a les dades parroquials, administratives i diversos fons d'arxius us pot ser més complicat per la distancia.

• Quina dedicació tindreu? En un primer moment de ben segur que hi dedicareu un bon feix d'hores en investigacions que tenen un fil per on anar estirant. No obstant, més endavant, i a mida que aneu retrocedint en anys i segles, les dades documentals us costaran més de trobar i serà necessari un major temps de investigació que no sempre generarà resultats inmediats.

• Sereu constants? Primordial per a assumptes on intervé qualsevol tipus de investigació.

• Tindreu suficient rigor? És a dir, treballareu uns dies i tornareu mesos després, tot intentant esbrinar què havieu investigat inicialment en aquelles anotacions que ara resulten indesxifrables?

• Sabeu per on començar? O també ho podem plantejar com: Teniu familiars vius a qui preguntar en una primera tongada de preguntes bàsiques?

Un arbre genealògic és un element viu, que creix i evoluciona com ho fa un arbre del bosc. És per això que el vostre arbre l'iniciareu vosaltres, però segurament seguirà viu molts més anys dels que penseu.

És per a això i pels que vindran darrera que oferiu el vostre màxim rigor en aquesta ciència i oferiu a properes generacions unes bases sòlides on iniciar les seves cerques futures.

Memorandum

I després de interrogar els avis, com puc seguir endavant?  El grup de Genealogia de Badalona ens ho diu clarament:

• ARXIU FAMILIAR.  Cerqueu entre els papers vells i antics que conservi la família, noms cognoms dades i dates.

• ARXIU PARROQUIAL.  Aneu a la església i demaneu-li al mossèn que us deixi consultar els llibres sagramentals de la parròquia (baptismes, casaments i òbits).  En el volum de baptismes dels vostre avantpassat hi trobareu el nom dels pares i dels avis de l’infant.   En el llibre de casaments hi trobareu els contraents i els noms dels respectius pares.  En el llibre d’òbits, la data de defunció, a vegades lloc i enterrament de l’individu investigat.  En tots els casos són importants les anotacions de les filiacions dels padrins, testimonis, familiars i altres. 

• Seguint el manament del dinovè Concili Ecumènic celebrat a Trento  totes les parròquies del mon catòlic estaven obligades a portar un registre d’aquests llibres, a partir de l’any 1570 es poden trobar a tot arreu menys en els casos que foren destruïts per causes naturals o humanes (guerres, focs, riuades i altres).  A Badalona es conserven els llibres de baptismes des de l’any 1806, de casaments des del 1857 i d’òbits de de 1847; tot l’anterior es va perdre a la guerra civil.  A la parròquia de Montgat solament es conserven els llibres posteriors a l’any 1939 i algunes partides anteriors de baptisme i de casaments recuperades de la destrucció dels llibres originals.  Cal fer esment que els registres anteriors a l’any 1868 els podem trobar als llibres de la parròquia de Tiana.  Pel que fa a aquesta darrera parròquia, Tiana, sortosament la guerra civil respectà els arxius i es conserven els llibres de baptismes des de 1605, casaments des de 1606 i òbits des de 1565.

• Llevat dels sagramentals, podem trobar també llibres o llibretes de primera comunió, de Confirmació i també lligalls de testaments d’on podrem treure molta informació doncs no oblidem que els rectors eren antigament els notaris naturals de la població.

• ARXIU DIOCESÀ.  Aneu al bisbat de Barcelona on trobareu els llibres sagramentals dels pobles que no han conservat els documents i els tinguin allà en dipòsit i seguretat, a més d’una còpia de totes les parròquies des de 1918.  També hi ha els Expedients matrimonials, Protocols i les Dispenses Apostòliques (llicència del Papa per casar-se entre parents, on hi trobareu arbres genealògics dibuixats pels rectors).

• ARXIU CAPITULAR DE LA CATEDRAL.  Aneu a la Catedral de Barcelona on trobareu els llibres de Llicències d’Esposalles de l’Arquebisbat de del S. XV fins l’any 1905.  Aquests llibres són el registre de la taxa que els nuvis havien de pagar per casar-se i hi consten els nom dels contraents i en elguns casos els dels respectius pares, professions i parròquia de celebració.

• ARXIU DE PROTOCOLS NOTARIALS.   Aneu als diferents arxius on es conserven protocols, principalment al de Protocols Notarials de Barcelona, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó o a l’Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona.   Els protocols són els conjunt d’escriptures públiques i documents registrats anualment per un notari;  Entre altres són importats per nosaltres els Capítols Matrimonials i els Testaments, encara que també hi ha informació de qualitat a les àpoques, els “censals”, els contractes, codicils, “debitoris”, inventaris i altres.

• ALTRES ARXIUS.   Patrimonials, registres de cementiris, la Comptaduria d’Hipoteques, Padró Municipal, censos de població, històrics, militars, el Museu de Badalona, etc.

Cognoms catalans

 
El grup de recerca de la UPF està realitzant un estudi genètic dels cognoms catalans, valencians i balears, amb l'ajut de l'Institut d'Estudis Catalans. Podeu consultar el projecte a la plana web http://cognoms.upf.edu/

 Segons la mateixa web del projecte:

• En què consisteix el projecte?

En el genoma, un dels cromosomes, el cromosoma Y, té un comportament únic: en tenen només els homes i es passa de pare a fill. De fet, determina la masculinitat. Els cognoms tenen un comportament semblant: encara que en tenen homes i dones, els cognoms que s’acaben transmetent són els dels homes: els néts d’una dona no portaran el seu cognom.

El sistema actual, amb un nom personal i un o dos cognoms que marquen el llinatge s’estableix a la baixa edat mitjana, encara que no se sistematitza fins molt després.

No tots els cromosomes Y són iguals: hi trobem un tipus de variació que s’acumula lentament (els anomenats haplogrups) i que es troba en freqüències diferents en poblacions diferents, mentre que altres variants muten molt més de pressa i són pràcticament particulars d’un individu o una família.
Ens proposem utilitzar la variació en el cromosoma Y per a estudiar els cognoms catalans, valencians i balears. Hem seleccionat 50 cognoms, dels quals pretenem analitzar el cromosoma Y en 50 homes, per tal de respondre les preguntes que detallem en l’apartat següent.

Aquest projecte està dirigit per Francesc Calafell, David Comas i Jaume Bertranpetit, i ha estat finançat per l’Institut d’Estudis Catalans.

• Quins són els seus objectius?

Volem respondre les següents preguntes:

Per què hi ha cognoms més freqüents que altres? En la població, trobem alguns cognoms molt freqüents (Ferrer, Soler, Serra, Vila) i altres molt més rars (Danés, Balasch, Casajuana, Llach). Podria ser que els cognoms més freqüents hagin estat fundats més vegades: a cada poble hi havia un ferrer, per exemple. Amb l’estudi del cromosoma Y, podem identificar grups d’homes descendents possiblement d’un mateix fundador del cognom, comptar quants fundadors pot tenir un cognom i relacionar-ho amb la seva freqüència.

Amb quina freqüència cognom i cromosoma Y no s’hereten junts? L’adopció, la falsa paternitat, canvis de cognom o l’herència del cognom matern separen la transmissió del cognom de la transmissió del cromosoma Y. L’estudi genètic dels cognoms pot permetre de quantificar aquests fenòmens.

Quin és l’origen al Principat dels cognoms valencians i dels llinatges balears? O, al contrari, quins cognoms poden tenir un origen autòcton? Alguns dels cognoms que hem triat són especialment freqüents a les Balears (Melis, Maymó, Salom, Cabot, Calafell, Pons, Moragues, Guasch, Cardona, Gual, Massot, Nadal, Alemany) o al País Valencià (Nàcher, Raga, Albert, Pitarch, Estruch, Alemany, Taberner, Ros, Adell). S’hi van originar in situ? O van ser portats per repobladors? en aquest cas, quin n’era l’origen al Principat? Comparant els cromosomes Y, és possible que podem contestar aquesta pregunta

Eren germànics els fundadors de cognoms patronímics germànics? Molts cognoms catalans eren antics noms de pila, com Andreu, Miquel, Albert, Robert. Molts d’aquests cognoms patronímics són germànics, però altres són llatins o fan referència a personatges bíblics. Volem comparar cinc patrònims germànics (Armengol, Ricart, Gual, Albert, Robert) aparellats per freqüència amb cinc patrònims (pre)llatins (Fortuny, Adell, Reixac, Oriol, Miquel), per tal d’esbrinar si els fundadors de cognoms patronímics germànics eren ells mateixos d’origen germànic

Hi ha cognoms d’origen clarament àrab o hebreu. Eren nordafricans o jueus els seus fundadors? Lingüísticament, sembla clar l’origen àrab de cognoms com Gasull, Moragues, Nàcher o Melis, o hebreu de Maymó, Estruch, Salom i Massot. És possible verificar si els fundadors d’aquests cognoms eren nordafricans o jueus. Hem inclòs també en aquest apartat Vidal, del que el postulat origen jueu és força dubtós.

Podem comprovar l’origen geogràfic dels cognoms gentilicis? És a dir, els Danés eren danesos? Els Alemany, alemanys? Els Guasch, gascons?

• Qui hi pot participar?

Qualsevol home major d’edat que porti com a primer cognom un dels de la llista de 50 cognoms, a menys que un familiar directe (germà, pare, avi, fill, nét, oncle, nebot, cosí primer) portador del mateix primer cognom ja hi participi. La participació és voluntària i gratuïta.

• Quina informació obtindré?

Cada participant rebrà un codi personal que no serà revelat a ningú més. Amb aquest codi, podrà conèixer el seu haplogrup i haplotip que serà comunicat en aquesta web. L’haplogrup dóna informació de l’origen del cromosoma Y. Un cop completat l’estudi de cada cognom, cada participant podrà veure la seva relació amb els altres participants, dels quals, però, només en coneixerà l’origen geogràfic.

• Com s’hi pot participar?

Si esteu interessats a participar-hi, escriviu-nos a cognoms@upf.edu, tot adjuntant el formulari de dades emplenat. A continuació, us enviarem a casa un recipient on haureu de recollir una mostra de la vostra saliva tot seguint les instruccions que us enviarem, i un full de consentiment que haureu de signar. A continuació, caldrà que ens envieu la mostra i el consentiment a l’adreça postal que us indicarem.

Rigor

 R I G O R 

Rigor científic, com a base i pilar dels nostres estudis genealògics. 

---

Aquest seria el consell d'aquest mes i del que ja hem parlat en més d'una ocasió. No el perdem de vista mai.

Com representar l'arbre genealògic?

La representació de l'arbre genealògic pot ser força complex quan ja hem assolit un bon nombre d'individus al nostre arbre. És per això que des de aquí us recomanem els següents consells:

• En un primer moment no caldrà fer-ne ús de cap aplicació informàtica, si més no una fulla de càlcul i poc més. És de gran utilitat mantenir sempre, durant tota la nostra investigació una llibreta (tipus Moleskine, per exemple) on anem anotant de manera rigurosa tot el que anem descobrint i properes idees de recerca.

• Quan el nombre d'individus i les seves relacions familiars superin els 50 normalment ja necessitareu alguna aplicació informàtica per anar gestionant tots els individus. N'hi ha un parell o tres que són força interessants i que permeten fer tenir entre 250 i 300 usuaris sense haver de pagar cap quota. En el meu cas faig servir "MyHeritage Family Tree Builder" que inclús el podeu configurar en català i permet fer gràfics i àrbres, a més de la capacitat de base de dades en format gràfic que té per a la representació d'arbres familiars. Addicionalment, com la majoria d'aquests programes permeten pujar els 250 ó 300 individus per defecte, sense pagar cap quota, a una plana web a mode de còpia de seguretat i exportar les dades en diversos formats, com és el format GEDCOM, utilitzat com a format electrònic estàndar orientat a la genealogia, i utilitzat a més, per tots els programes d'aquest estil.

• Encara que fem servir una aplicació informàtica, no hem de descuidar mantenir tot el que tenim en paper i mantenir un seguit de fitxes ben ordenades per a cada individu, les seves relacions familiars i dades de interès que puguem arreplegar.

Per tal d'entendrem millor alguns mètodes de representació en paper us recomanem la lectura del llibre "A la recerca dels avantpassats: Manual de genealogia", escrit pel catala Armand de Fluvià i Escorsa, al qui vaig tenir el privilegi de conèixer l'any 2010.

Armand és una personalitat en heràldica i genealogia, i assesor en matèria heràldica de la Generalitat de Catalunya. El llibre que us comentem és del 1995, no obstant, encara que no es presentin aplicacions informàtiques que avui dia podem fer servir, ens indica les pautes de representació  irecerca genealògica que d'una manera o una altra també us anirem incidint des de aquest bloc.

Més endavant parlarem d'aquests formats de representació i quin pot ser més correcte per a cada ús.

Cognom, llinatge, heràldica... Em faig un embolic

És molt estesa la idea que qualsevol persona que comparteix un cognom, pertany a una mateixa família, llinatge o també anomenat pedigrí. No més lluny de la realitat, ja que mantenir un mateix cognom entre dos persones no assegura que siguin de la mateixa família.

És a partir del segle XI i XII quan a Europa s'estableixen i formen els actuals cognoms mitjançant els apel·latius que els distingeixen, com per exemple aquell que es dedicava a ser ferrer a Ripoll i li van dir "Joan el ferrer" i d'aquí va derivar temps després el cognom Ferrer del llinatge d'aquell tal Joan de Ripoll. I per altra part aquell altre, que sense tenir res a veure amb el primer, també treballava de ferrer a Montcada i li van dir "Pere el ferrer" i d'aquí que els seus ascendents adquirissin aquell apel·latiu del seu avantpassat en el seu propi cognom. Aquests dos Ferrer no tenen res a veure l'un amb l'altre, ja que de ferrers n'hi havia arreu i per tant, cada un manté el seu llinatge únic.

D'aquesta manera, algú nascut a Espanya anomenat José Luís Rodríguez Zapatero, pot no tenir cap relació familiar amb un altre nascut a Alemanya anomenat Michael Schumacher o un altre nascut al Regne Unit anomenat Andrew Shoemaker. 

Zapatero, Shumacher i Shoemaker apel·len a l'ofici de sabater i per tant és possible que els seus avantpassats alguna cosa van tenir a veure amb les sabates, però que d'aquí a que siguin familiars, ens hauríem de remuntar potser a èpoques pre-històriques o més enllà.

No només d'oficis es van generar cognoms, també van sorgir-ne d'altres característiques com físiques, aptituds o orígens i d'aquí van sorgir més cognoms com Puigdemunt, Fort, Serra, etc.

En relació a l'heràldica, que es denomina a la ciència que estudia els escuts dels llinatges com a iconografies de les família que els pot portar, val a dir que la seva adquisició és un fet associat a una persona en concret i a partir d'aquell instant, amb autoritat d'utilització per part dels seus descendents (originalment els homes són els que podien utilitzar-lo per a fer-se conèixer per aquella icona). 

D'aquesta manera ni els germans, ni els ascendets del qui li va ser otorgat l'escut d'armes poden fer-ne ús d'aquest i per tant molt menys lícit serà el seu ús per part d'altres persones, encara que portin el mateix cognom.


D'aquesta manera, poden haver diversos escuts heràldics per a un mateix cognom, tants com llinatges hi hagin obtingut un. Per descomptat no tots els llinatges tenen escut heràldic i la venda d'imatges d'escuts d'armes associats a un cognom, com els que podem trobar en certs mercats, no seria una activitat lícita, ja que aquells dibuixos pertanyen a famílies, llinatges que no tenen res a veure amb qui compra els escuts per coincidir amb el seu cognom.


Quina és la única via per a conèixer si una persona pot fer-ne ús d'un escut heràldic? Només és possible amb la investigació genealògica i assolint un vincle directe amb el llinatge original de les armes heràldiques de torn. Qualsevol altre ús, com diem és il·lícit.

I cal ser noble per a tenir un escut heràldic? No pas, tot i que gran part de les armes heràldiques són de famílies nobles, n'hi ha d'altres que són associades a llinatges pairals.

Com a punt final, comentar que avui dia però l'utilització dels escuts heràldics no té cap sentit, en tant en quant, el seu ús original va ser la distinció d'un dibuix als escuts de protecció utilitzats a les batalles medievals per tal de reconèixer als aliats de guerra. Més endavant tindríen altres usos, però avui dia, en ple segle XXI, el seu ús és molt limitat.

En articles posteriors parlarem dels escuts heràldics en profunditat, no obstant avui he volgut fer un incís per a que el concepte i la idea quedi introduïda, si més no de manera parcial.

De tot això podem definir dos conceptes que cal tenir clars:

• El llinatge és la relació de pares a fills en quant a la transmissió genètica es refereix. També anomenat pedigrí o més col·loquialment, família. Per aquest motiu dos persones que portin el mateix cognom, no han de ser forçosament familiars del mateix llinatge i per tant no mantenir cap lligam entre ells.

• No hi ha escuts de cognoms, si no escuts de llinatges o famílies. D'aquesta manera hom no pot emprar un escut heràldic d'una altra persona que tingui el mateix cognom degut a que no pot demostrar cap relació familiar amb aquest i el seu llinatge.