Els llibres d'esposalles de la Catedral de Barcelona

Els llibres d'esposalles són un feix de llibres, tot passant per 500 anys i fins als primers anys del segle XX, on s'enregistraven les dades dels noms i cognoms de la parella que es casava i dels pares d'aquests, el seu origen, els oficis i el preu que pagàven per casar-se.


Aquesta era la raó de mantenir el llibre d'esposalles, mantenir un registre del preu que els nuvis pagàven per al manteniment de la Catedral de Barcelona (només matrimonis de la seva Diòcesi).


El Papa Benet XIII, el Papa Luna, visità Barcelona i ordenà que les parròquies cobressin aquest impost als nous matrimonis i així realitzar el manteniment de la Catedral. L'impost podia ser 12 lliures per un noble, 4 sous per un cisteller (60 vegades menys que el noble) i res pels més pobres. 
Tot pujant pel carrer del Bisbe fregant pels murs de la Catedral de Barcelona, entrem a mà esquerra per la porta del claustre. Només entrar ens dirigim cap a la capella de Santa Llúcia, tot girant cap a l'esquerra i on trobarem només entrar un ascensor i un porter automàtic. Piquem a "Arxivum" i la noia responsable de l'arxiu ens demanarà què volem. - Vinc a l'arxiu.- podem dir.

Ens obrirà la posta de l'ascensor i pujarem a la primera planta, als terrats del claustre, on podem visualitzar les campanes de la capella de Sta. Llúcia, els esgrafiats de la casa dels canonges, l'agulla de Sta. Eulària o el mateix claustre.

Una vegada a dalt, tombem a l'esquerra i ens dirigim a la porta d'entrada de l'arxiu. 

Només entrar per la segona porta, caldrà que signem el llibre de visita que trobarem a l'esquerra i agafarem una butlleta que farem servir per a demanar els volums que volem consultar.

Consultarem amb la responsable de la sala, la ubicació dels llibres de índex dels llibres d'esposalles (actualment són fotocopiats) i iniciarem la nostra cerca.

Cal tenir especial cura amb els llibres que ens portaran i tenir en compte sempre els següents aspectes:

• No tocar les el centre de les pàgines amb els dits ni tampoc la tinta. Per passar els fulls millor fer servir un cartronet que ens deixaran amb cada volum (podem portar-nos de casa algun cartró per a fer el mateix també).

• No anotarem res als llibres.

• Si hem de pendre notes, mantindrem l'estri d'escriptura allunyat dels llibres i mai a la mà mentre manipulem els llibres.

• No forçarem a obrir els llibres i intentarem mantenir un angle de 45º, per a evitar el seu trencament.

Només podrem demanar cinc volums per dia (si no ha canviat la normativa) i farem servir la butlleta que hem escollit per a demanar el llibre que volem (segons la lectura del seu índex).

Quan no necessitem d'un llibre el deixarem sobre la nostra taula i abans de sortir de l'arxiu deixarem els cartronets, els llibres i la butlleta tot plegat sobre la nostra taula.

Baixarem de nou per l'ascenson i quan arribem a la part de la capella, polsarem el botó d'obertura i desbloqueig de les portes de l'ascensor per a sortir. En funció de l'hora la porta del claustre estarà tancada i caldrà sortir per pa porta de la capella de Sta. Llúcia, cap al carrer de Sta. Llúcia.

Podem estar a l'arxiu fins les 13:00.

Quant acabaré el meu arbre genealògic?

Sense cap mena de dubte es tracta d'una pregunta que resulta difícil de contestar, entre altres motius, degut a que un arbre genealògic és un treball que sempre es pot complimentar amb noves investigacions i que caldran dedicació de temps.

 
 És per això que caldria fer-se algunes preguntes addicionals:

• Sou emigrant de la vostra terra? En aquest cas, tenís accés a les dades parroquials, administratives i diversos fons d'arxius us pot ser més complicat per la distancia.

• Quina dedicació tindreu? En un primer moment de ben segur que hi dedicareu un bon feix d'hores en investigacions que tenen un fil per on anar estirant. No obstant, més endavant, i a mida que aneu retrocedint en anys i segles, les dades documentals us costaran més de trobar i serà necessari un major temps de investigació que no sempre generarà resultats inmediats.

• Sereu constants? Primordial per a assumptes on intervé qualsevol tipus de investigació.

• Tindreu suficient rigor? És a dir, treballareu uns dies i tornareu mesos després, tot intentant esbrinar què havieu investigat inicialment en aquelles anotacions que ara resulten indesxifrables?

• Sabeu per on començar? O també ho podem plantejar com: Teniu familiars vius a qui preguntar en una primera tongada de preguntes bàsiques?

Un arbre genealògic és un element viu, que creix i evoluciona com ho fa un arbre del bosc. És per això que el vostre arbre l'iniciareu vosaltres, però segurament seguirà viu molts més anys dels que penseu.

És per a això i pels que vindran darrera que oferiu el vostre màxim rigor en aquesta ciència i oferiu a properes generacions unes bases sòlides on iniciar les seves cerques futures.

Memorandum

I després de interrogar els avis, com puc seguir endavant?  El grup de Genealogia de Badalona ens ho diu clarament:

• ARXIU FAMILIAR.  Cerqueu entre els papers vells i antics que conservi la família, noms cognoms dades i dates.

• ARXIU PARROQUIAL.  Aneu a la església i demaneu-li al mossèn que us deixi consultar els llibres sagramentals de la parròquia (baptismes, casaments i òbits).  En el volum de baptismes dels vostre avantpassat hi trobareu el nom dels pares i dels avis de l’infant.   En el llibre de casaments hi trobareu els contraents i els noms dels respectius pares.  En el llibre d’òbits, la data de defunció, a vegades lloc i enterrament de l’individu investigat.  En tots els casos són importants les anotacions de les filiacions dels padrins, testimonis, familiars i altres. 

• Seguint el manament del dinovè Concili Ecumènic celebrat a Trento  totes les parròquies del mon catòlic estaven obligades a portar un registre d’aquests llibres, a partir de l’any 1570 es poden trobar a tot arreu menys en els casos que foren destruïts per causes naturals o humanes (guerres, focs, riuades i altres).  A Badalona es conserven els llibres de baptismes des de l’any 1806, de casaments des del 1857 i d’òbits de de 1847; tot l’anterior es va perdre a la guerra civil.  A la parròquia de Montgat solament es conserven els llibres posteriors a l’any 1939 i algunes partides anteriors de baptisme i de casaments recuperades de la destrucció dels llibres originals.  Cal fer esment que els registres anteriors a l’any 1868 els podem trobar als llibres de la parròquia de Tiana.  Pel que fa a aquesta darrera parròquia, Tiana, sortosament la guerra civil respectà els arxius i es conserven els llibres de baptismes des de 1605, casaments des de 1606 i òbits des de 1565.

• Llevat dels sagramentals, podem trobar també llibres o llibretes de primera comunió, de Confirmació i també lligalls de testaments d’on podrem treure molta informació doncs no oblidem que els rectors eren antigament els notaris naturals de la població.

• ARXIU DIOCESÀ.  Aneu al bisbat de Barcelona on trobareu els llibres sagramentals dels pobles que no han conservat els documents i els tinguin allà en dipòsit i seguretat, a més d’una còpia de totes les parròquies des de 1918.  També hi ha els Expedients matrimonials, Protocols i les Dispenses Apostòliques (llicència del Papa per casar-se entre parents, on hi trobareu arbres genealògics dibuixats pels rectors).

• ARXIU CAPITULAR DE LA CATEDRAL.  Aneu a la Catedral de Barcelona on trobareu els llibres de Llicències d’Esposalles de l’Arquebisbat de del S. XV fins l’any 1905.  Aquests llibres són el registre de la taxa que els nuvis havien de pagar per casar-se i hi consten els nom dels contraents i en elguns casos els dels respectius pares, professions i parròquia de celebració.

• ARXIU DE PROTOCOLS NOTARIALS.   Aneu als diferents arxius on es conserven protocols, principalment al de Protocols Notarials de Barcelona, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó o a l’Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona.   Els protocols són els conjunt d’escriptures públiques i documents registrats anualment per un notari;  Entre altres són importats per nosaltres els Capítols Matrimonials i els Testaments, encara que també hi ha informació de qualitat a les àpoques, els “censals”, els contractes, codicils, “debitoris”, inventaris i altres.

• ALTRES ARXIUS.   Patrimonials, registres de cementiris, la Comptaduria d’Hipoteques, Padró Municipal, censos de població, històrics, militars, el Museu de Badalona, etc.