És molt estesa la idea que qualsevol persona que comparteix un cognom, pertany a una mateixa família, llinatge o també anomenat pedigrí. No més lluny de la realitat, ja que mantenir un mateix cognom entre dos persones no assegura que siguin de la mateixa família.
És a partir del segle XI i XII quan a Europa s'estableixen i formen els actuals cognoms mitjançant els apel·latius que els distingeixen, com per exemple aquell que es dedicava a ser ferrer a Ripoll i li van dir "Joan el ferrer" i d'aquí va derivar temps després el cognom Ferrer del llinatge d'aquell tal Joan de Ripoll. I per altra part aquell altre, que sense tenir res a veure amb el primer, també treballava de ferrer a Montcada i li van dir "Pere el ferrer" i d'aquí que els seus ascendents adquirissin aquell apel·latiu del seu avantpassat en el seu propi cognom. Aquests dos Ferrer no tenen res a veure l'un amb l'altre, ja que de ferrers n'hi havia arreu i per tant, cada un manté el seu llinatge únic.
D'aquesta manera, algú nascut a Espanya anomenat José Luís Rodríguez Zapatero, pot no tenir cap relació familiar amb un altre nascut a Alemanya anomenat Michael Schumacher o un altre nascut al Regne Unit anomenat Andrew Shoemaker.
Zapatero, Shumacher i Shoemaker apel·len a l'ofici de sabater i per tant és possible que els seus avantpassats alguna cosa van tenir a veure amb les sabates, però que d'aquí a que siguin familiars, ens hauríem de remuntar potser a èpoques pre-històriques o més enllà.
No només d'oficis es van generar cognoms, també van sorgir-ne d'altres característiques com físiques, aptituds o orígens i d'aquí van sorgir més cognoms com Puigdemunt, Fort, Serra, etc.
En relació a l'heràldica, que es denomina a la ciència que estudia els escuts dels llinatges com a iconografies de les família que els pot portar, val a dir que la seva adquisició és un fet associat a una persona en concret i a partir d'aquell instant, amb autoritat d'utilització per part dels seus descendents (originalment els homes són els que podien utilitzar-lo per a fer-se conèixer per aquella icona).
D'aquesta manera ni els germans, ni els ascendets del qui li va ser otorgat l'escut d'armes poden fer-ne ús d'aquest i per tant molt menys lícit serà el seu ús per part d'altres persones, encara que portin el mateix cognom.
D'aquesta manera, poden haver diversos escuts heràldics per a un mateix cognom, tants com llinatges hi hagin obtingut un. Per descomptat no tots els llinatges tenen escut heràldic i la venda d'imatges d'escuts d'armes associats a un cognom, com els que podem trobar en certs mercats, no seria una activitat lícita, ja que aquells dibuixos pertanyen a famílies, llinatges que no tenen res a veure amb qui compra els escuts per coincidir amb el seu cognom.
Quina és la única via per a conèixer si una persona pot fer-ne ús d'un escut heràldic? Només és possible amb la investigació genealògica i assolint un vincle directe amb el llinatge original de les armes heràldiques de torn. Qualsevol altre ús, com diem és il·lícit.
En relació a l'heràldica, que es denomina a la ciència que estudia els escuts dels llinatges com a iconografies de les família que els pot portar, val a dir que la seva adquisició és un fet associat a una persona en concret i a partir d'aquell instant, amb autoritat d'utilització per part dels seus descendents (originalment els homes són els que podien utilitzar-lo per a fer-se conèixer per aquella icona).
D'aquesta manera ni els germans, ni els ascendets del qui li va ser otorgat l'escut d'armes poden fer-ne ús d'aquest i per tant molt menys lícit serà el seu ús per part d'altres persones, encara que portin el mateix cognom.
D'aquesta manera, poden haver diversos escuts heràldics per a un mateix cognom, tants com llinatges hi hagin obtingut un. Per descomptat no tots els llinatges tenen escut heràldic i la venda d'imatges d'escuts d'armes associats a un cognom, com els que podem trobar en certs mercats, no seria una activitat lícita, ja que aquells dibuixos pertanyen a famílies, llinatges que no tenen res a veure amb qui compra els escuts per coincidir amb el seu cognom.
Quina és la única via per a conèixer si una persona pot fer-ne ús d'un escut heràldic? Només és possible amb la investigació genealògica i assolint un vincle directe amb el llinatge original de les armes heràldiques de torn. Qualsevol altre ús, com diem és il·lícit.
I cal ser noble per a tenir un escut heràldic? No pas, tot i que gran part de les armes heràldiques són de famílies nobles, n'hi ha d'altres que són associades a llinatges pairals.
Com a punt final, comentar que avui dia però l'utilització dels escuts heràldics no té cap sentit, en tant en quant, el seu ús original va ser la distinció d'un dibuix als escuts de protecció utilitzats a les batalles medievals per tal de reconèixer als aliats de guerra. Més endavant tindríen altres usos, però avui dia, en ple segle XXI, el seu ús és molt limitat.
En articles posteriors parlarem dels escuts heràldics en profunditat, no obstant avui he volgut fer un incís per a que el concepte i la idea quedi introduïda, si més no de manera parcial.
De tot això podem definir dos conceptes que cal tenir clars:
- El llinatge és la relació de pares a fills en quant a la transmissió genètica es refereix. També anomenat pedigrí o més col·loquialment, família. Per aquest motiu dos persones que portin el mateix cognom, no han de ser forçosament familiars del mateix llinatge i per tant no mantenir cap lligam entre ells.
- No hi ha escuts de cognoms, si no escuts de llinatges o famílies. D'aquesta manera hom no pot emprar un escut heràldic d'una altra persona que tingui el mateix cognom degut a que no pot demostrar cap relació familiar amb aquest i el seu llinatge.
